Diccionario de palabras ibicencas / Diccionari de paraules eivissenques

A continuación, presentamos una pequeña recopilación de palabras en eivissenc. No se trata de un estudio exhaustivo, pero sí que pretende mostrar buena parte de la riqueza de este dialecto hablado en la isla de Ibiza.

Este pequeño diccionario del dialecto ibicenco se ha recopilado mediante el trabajo de varias personas, encabezadas por Marilina Tur Tur, en la página de una conocida red social, organizada desde aquí nuestro agradecimiento. Nuestro trabajo simplemente ha sido publicar aquí las definiciones e intentar enriquecerlas con el máximo de aportaciones, entre las que quiero agradecer las palabras ibicencas aportadas por Toni Palau “Fita” de Sant Rafel. Por supuesto, también me gustaría mencionar un gran número de palabras aportadas por mis güelus: Miguel Cardona y Catalina Roig.

Aunque hagamos referencia al dialecte eivissenc, la gran mayoría de las siguientes palabras también son de uso común en la isla de Formentera. Por otro lado, algunos términos son de uso en determinadas zonas de Ibiza como así se indica, o incluso las variantes en otros dialectos (como menorquí).

En la Iglesia de Sant Jordi, se dan misas en castellano y en 'eivissenc'

En la Iglesia de Sant Jordi, se especifica que las misas son en ibicenco o ‘eivissenc’

Pequeño diccionario de ibicenco

A

Aclucar (també clucar). Tancar es ulls.

Acotxat. Estar molt tapat.

Adobar-se: curar-se

Aferrar. Enganxar.

Afruntar-se. Avergonyir-se.

Agalipat. Arreglat.

Aigua viva. Aqüífer.

Aixancar-se. Obrir-se de cames.

Aixebuc. Dit a sa pagesia d’un crit molt fort i generalment sense sentit.

Aixopar. Remullar

Alatrics/Alicatrics. Trastos o eines.

Aljub. Dipòsit d’aigua de pluja que es troba a l’exterior d’una casa.

Allafarnat/ada. Una persona que fa ses coses ràpit i a la bruta. (Per Sant Josep)

Allebrerat/ada. Una persona que fa ses coses ràpit i a la bruta. (Per Sant Miquel)

Allendrat/ada. Una persona que vol fer ses coses molt ràpit.

Al·leru. Quan sa gent crida molt dins un lloc tancat.

Anar a sarró: transportar a una altre persona sobre l’esquena, enganxada pel coll.

Apitjar. Estar damunt d’una cosa. “Estava apitjat a n’es llit”.

Aplatufar-se. Agaxar-se.

Arreveixinat. Espavilat.

Arrimbar. Arribar (A Formentera, Sant Carles…).

Arrufar-se. Encoir-se.

Arruig. Fora d’aquí.

Avinar: llaurada que es donava a sa terra a darrers d’estiu a la terra on s’havia de sembrar es blat per treure l’herba nascuda durant l’estiu.

Axidora. Una cosa ample….(ses sabates me son axidores)

Axugai. Caramàs o pedàs vell.

 

B

Badar. Badar sa boca. Obrir molt sa boca.

Baldraca. En castellà ‘botijo’.

Barballera. Cordó d’un capell que passa per baix de sa barbeta per què no se’n vagi amb es vent.

Barda. Pendent, rampa. Exemple: Es cotxe no podia frenar i se’n va anar barda avall.

Basquejar-se. Guanyar-se la vida.

Bassetja. Tir amb bassetja. Tir amb fona. Tiro con honda.

Bescuit. Pa dolç que acompanya a la salsa de Nadal. A Formentera, el bescuit són crostes, o pa dur, que s’utilitza en ensalades.

Besiu. Bestiar jove per vendre.

Betsa. Panxa.

Bloncu. Tio. A Menorca concu.

Bogamarí. Eriçó de la mar.

Boixos i boixes: garrits i garrides, nins i nines. Fillets i filletes (a Menorca). Niños y niñas.

Born. ‘Medusa’.

Un born a l'aigua

Borronar-se. Quan es posa la pell de “gallina”. M’he borronat

Burballa. restes longitudionals de madera despres de tallar-la o cepillar-la

C

Cabussó. Ficar-se a l’aigua. En castellà, chapuzón.

Caixal favé. Caixal de l’enteniment.

Cahuets. ‘petardos’

Calar. Posar. Verb d’us molt comú. He calat ses claus dalt sa taula.

Calces. Mitjes.

Camión. En es pobles i antigament s’autobus.

Cantaranu. Moble amb calaixos des dormitori.

Caramàs. Pedàs de sa cuina.

Caramull. Que está ben plé. Que fa muntet. Coses amuntunades.

Casogues. Pessigolles. Còsigues a Menorca. Casinogues a Peníscola (Baix Maestrat). Cosquillas.

Catufes. Resultat d’escalfar els grans de dacsa. En català estàndar són crispetes, i palomitas en castellà.

Capell. Sombrero.

Cavall fus. Escala d’aquelles que s´obrin i s´utilitzen pes dos costats y son de madera.

Coc de Nadal. A Formentera, bescuit.

Còdol. Roca de forma arrodonida, a causa de l’erosió, que trobam habitualment a algunes platges d’Eivissa i/o Formentera.

Covar. Quedar-se un rato més a n’es llit.

Cossi. Recipient on es feia neta sa roba.

Crema. Incendi. ‘hi ha una crema’

Cridarel·la. Al·lero. Quan a un lloc tancat sa gent parla molt fort.

Crostes. Pa dur que s’utilitza en ensalades.

Conill (Anar en). Persona sense roba.

Cucó. Un clot natural a una roca, penya… on s’aigua de pluja, de la mar… hi forma una petita bassa.

Cumandar. 1.Dur un cavall. 2. Guanyar o ser millor que algú en alguna cosa.

Cumpliments (Fer). Adular.

Cusiet. Test o cusiol.

 

D

Dacsa. Blat de moro.

Daiju. S’aire d’una persona, per exemple en el seu caminar.

Destralada. Barbaridat.

Desxuruir-se. 1.Depertar-se i no ser capaç de tornar a dormir  2. Simplement despertar-se.

 

E

Eixerit/da. Despert. Ser viu/intel·ligent.

Embafat. Estar ple i no tenir més gana.

Embosta: en ses mans obertes i juntes que tels omplin , una embosta de murtons (Victorino Planells)

Embrunit. Quan comença a ser fosc.

Emparralar-se. Pujar dalt d’un abre.

Empatx. Vergonya.

Empipar. Molestar.

Empomar. Agafar una cosa al vol.

Emposiblar. Perdre.

Encalçar. Perseguir a algú.

Encranquenat. Encallat, Bloquetjat, sense poder moure’s.

Encertir. Xafardetjar. Curiosetjar.

Encontrir. Trobar (es deia a Sa Penya, també a Sant Rafel.)

Encritanat. Brut.

Endreçar. Posar recte una cosa.

Engarritar: quan un quissó monta una quissona i després de s’acte es queden enganxats, es diu que estan engarritats.

Enguaitar. Tatar. Donar una miradeta.

Enguisses. ‘En comptes de’.

Ereitg. Espantós.

Enservar/aferrar: quan se sobrassada et fa sec baix la llengua.

Ensiuletat. Persona que està un poc atontada. (Maria Isabel Roig Mari).

Enteular. Dos acepcions:

1. Preparar sa terra per plantar.

2. Aplanar sa terra amb una taula de madera, on hi ha una persona, tirada per un animal.

Esbadrucada. Quan una fruita està molt inflada i es trenca. Per exemple, una xindri.

Esbafat. Dur-se`n una decepció.

Esbrunyir. 1.Pulir. 2. També és quan fas net es budells a ses matançes.

Escagassat. Anar amb diarrea.

Escarnir. Imitar per enfotre-se’n d’algú. Es diu a molts altres llocs.

Escarpidor. Una pinta per pentinar-se.

Escarrufí. En castellà, escalofrío.

Esclafit. Bufetada.

Escloves. Cáscaras.

Enrestar: enganxar

Escabellat: despentinat

Escombrall. Una granereta una mica parda que es fa servir per escombrar dins es forn i treure’n ses cendres.

Escurar. Fer s’escurada. Rentar es plats.

Esgangalar. Estar fet pols després d’una caiguda o accident.

Esgarrinxada: ferida superficial a la pell

Esgergai. En castellà ‘esputo’.

Esglai. Crit ben fort.

Esgronçar. Columpiar.

Estrai (fer). Moures, fer esport.

Esmús. Trist.

Espanyar. Deteriorar, rompre. Aquesta paraula no té relació amb Espanya.

Espòlits. és una paraula i un concepte propis d’Eivissa i Formentera: és vocabulari jurídic. És una escriptura de capitulacions matrimonials, on es joves que es casaran disposen sobre s’herença per es fills que vendran; també respecte des cònjuge. Però és més que això: aquesta escriptura va arribar a tenir moltes clàusules, no només successòries sinó també reguladores des règim econòmic-matrimonial… Es darrers espòlits de que es tenen constància són de començament des anys 80.

Espulsim. S’espulsim de ses figues és es trosset de sa figa que normalment encara té lletrera.

Estafat. Que et timin.

Estar a coll: quan per exemple un boix seu damunt som pare.

Estrivancus. Espardenyes velles.

estrivancus eivissa

Aquesta sabateria a Es Pujols, Formentera, té un nom molt graciós.

Estropissar. Quan s’agafa una porció molt petita d’alguna cosa. Es diu a Es Cubells i Sant Josep. Per exemple quan en comptes d’agafar un ramellet de reïm amb uns quants grans, n’agafes només un, deixant es reïm antiestètic.

Estovat. Deixat en remui.

Eufàbia. Recipient on conservar xereques.

Eufenòs. Una cosa o persona ben hermosa. Per exemple, una al·lota eufenosa.

 

F

Falaguer. Fals o de mala qualitat.

Festejar. La traducció en castellà seria ‘cortejar’. També es diu a altres llocs.

Fer trons de coll: renou que es fa abans de gitar

Feixat (o feixada). es deia a ses cabres de dos o mes colors. Aplicat a les persones, s’utilitza l’expressió per a referir-se a persones amb un caràcter “especial” (equivalent a ‘dar de comer aparte’).

Fites. Per marcar ses partions.

Frimolada: trossets petits de pa.

Flassada. Manta.

Flastumar. Dir blasfèmies.

Fonyar. A Mallorca es diu trepitjar i a Menorca també calcigar. A Es Cubells també culsigar. Pisar.

Frontisa. Bisagra

Fumasa. Boira.

Furfullar: Remenar molt.

 

G

Gaiato. Bastó.

Galfó: a les persianes de madera, element que serveix per bloquejar ses fulles mòbils.

Galleteta. Capell amb ventalla completament recte.

Garrits i garrides: boixos i boixes, nins i nines, fillets i filletes (a Menorca)

Garró: ós que sobresurt del turmell o de la “munyeca” de la mà

Gequerenos. Gestos.

Gitar. Tenir vòmits.

Granar. A altres bandes escombrar. A Menorca garnen. A tota sa zona de València, Lleida i arribant a Andorra, tampoc escombren: granen. A Tarragona hi ha bandes on granen i d’altres on escombren. Però a Eivissa també escombram; ho feim amb s’escombrall. Que és una granereta una mica parda que es fa servir per escombrar dins es forn i treure’n ses cendres.’

Granera. A altres bandes escombra, o garnera.

Güelo. Es major.

Guixa. Encara que naltrus avoltes li deim es llumbrigu (xampurrat) i es catalans el melic.

Gumbulet. Café (es deia a Sa Penya.)

Gurir-se: Curar-se

 

J

Jas. Per a tu (l’equivalent en castellà a ‘toma’).

Jeure. Dormir o estar al llit.

Joan Bonet. Nom habitual a Eivissa que es demana als bars de l’illa (en referència a que les sigles del nom son les mateixes que el whisky J&B).

Juguerois. Per ses altres bandes els hi diuen juguetes, o joguines.

Junyit. Apretat

Jupetí. Armilla o gipó. Chaleco.

 

L

Lilau. Muniatu bullit (es deia a Sa Penya.)

 

LL

Llata. és una trena feta d’espart

Llafardu. Una persona bruta o maleducada.

Llaüt. Barca tradicional de pesca.

Lletrera. Savia de sa figera.

Llerada: esquitx de merda.

Llibesada: caure de morros

Llibrell. Safa per fer es pa.

Llinegar. Patinar. (s’ha escrit també com a llenigar).

Llurterar. Tancar una eufàbia amb un plat i una pasta similar al fang per què el contingut quedi aïllar i ben conservat.

Llustru. Betum.

 

menu

En l’escriptura en eivissenc, tal com sona s’escriu, com la paraula ‘fresque’.

M

Madona. Dona de sa casa.

Malura. Una ensetat o una taca a sa pell (d’una persona o d’una fruita)

Mançana. Poma.

Manjor. Picor.

Manyegar. Ferr arrugues.

Marmolar. Parlar fluixet. Parlar de cunsallò.

Mariol·lo. I anar enmariol·lat. Anar disfressat amb coses velles de casa, i de manera improvisada.

Mester. Necessitar.

Mesquí o mesquin  (i altres variants com mesquiniu, mesquinoi). Expressió utilizada quan passam pena per algú (Mesquiniu, com plora aquell al·lot). No té res a veure amb el significat “mezquino”. També s’escolta aquesta paraula a Malta (mesquin) i a Sardenya (mesquino) amb el mateix significat.

Mursiano. Foraster. A cada lloc li diuen segons els primers inmigrants que varen arribar pels anys 60-70, per exemple, a Es Castell de Menorca els hi diuen jabalquintos.

 

NY

Nyacadora. Canya emprada per agafar figues. Més informació sobre aquest instrument aquí.

nyacadora figues eivissa

Nyacadora, o llacadora.

Nyacus. Cops.

O

Ormetjos. Conjunt variat d’eines o instruments. En castellà, trastos.

P

Panera. En castellà, cucaracha.

Pany. Picaporte.

Palitroques. 1.- Instrument compost de diverses llesques de fusta articulades que quan es mouen produeixen un so sec. Suplia ses campanes durant sa Setmana Santa. 2.-Espardenyes velles.

Pallaringus. Roba vella.

Palpunyar. Toquetear.

Panyaler/era. Una persona àgil.

Papaiola. També una papaiona. Sería una mariposa.

Parpal. Tros de madera on es posa sa corriola per poar aigua d’una cisterna.

Pebràs. Seta.

Pebrera. Pimiento.

Penjaroll. Collar.

Pelaperxes. Una persona inútil. Un insult.

Peluts. Hippies, de forma despectiva.

hippie pelut

Un pelut amb un senalló camina amb es seu ca.

Pebrera. Pebrot o pebre. Pimiento.

Pedrís de sa cuina: lloc pla de sa cuina on s’hi deixen estris (encimera).

Pellerofes. Peles d’una fruita.

Per mor de. Per aquest motiu. Per exemple, “per mor des mal temps no he pogut sortir”.

Pinxo. Guapo, presumit valent.

Pitxer. Gerra d’aigu.

Pixaolives. Un insult.

Poal. Poal d’aigua. En castellà ‘un cubo

Poar. Treure aigu des pou amb un poal.

Porfediar. Discutir.

Purgueres. 1.Ses sopris des menjar. 2.Sa polseta que queda dins es garbell quan s’hi ha passat s’ordi o es blat.

 

R

Rapairu o “A Rapairo”. Sería “A cubierto” o “bajo techo”.

Ramells. Ram de flors. O Plantes florides.

Ravaletjar. 1.Barallar-se i jugar a la bruta. 2.Sinònim de forcejar.

Rebaixí. Troç de pell del costat de l’ungla que queda sec i s’ha de tallar. Padrastro

Rebetjar: Esbandir. Rebetjar els plats.

Rebordonit. De mala clase, mal parit.

Regüelu/regüela. Es pares des güelos.

Reses: Fora de sa intempèri.

Revengut. Persona que esta forta. També un moble ben reforçat.

Rivet. Sa vora des vestit.

Runsacs. Una herba que s’aferra molt.

Ruixim: Quan plou poc, pluja fina.

Ruixada: pluja curta pero intensa.

 

S

Sadoll: Haver-se fet un bon fart de menjar. Estar sadoll.

Safa. “Barreño”, habitualment de fang.

Safareig. Dipòsit d’aigua que s’utiliza per regar.

Saligardo. Tot un personatge.

Senallò. Un cistell de palla o espart utilizat habitualment per anar a comprar. Capazo

Sàrria (deim de sarri): recipient d’espart que forma bossa a cada cap i es col·loca a damunt d’un animal per transportar coses.

Serrell. Flequillo.

Sipar-se: calar-se sa camia dins es calçons. Possar-se es faldasos dins es calçons.

Sous. Diners, calers, doblers. Dinero

Suiar. Embrutar. Ensuciar

T

Tabacat: fotut, malalt

Tarquim. Vol dir sa brutor que s’aferra damunt d’una superfície, en especial si hi ha aigua estancada.

Tatar. Enguaitar. Donar una miradeta.

Terç. Tros de terra en el qual es cultiva, que forma la tercera part de la producció calculada per a la propietat a què pertany el camp.

Timbarrada. Caiguda estrepitosa, trompada

Torissa. Ovella jove.

Traquèri. Misèri.

Trempar. Afegir oli i sal a s’ensalada. Aliñar.

Trifulca. Baralla.

 

U

Uís. ‘Estornudo’. Exem a Menorca.

 

V

Vellarangu. Tros de roba romput i vell que s’utiliza per eixugar-se les mans, rentar els vidres, etc.

Ventalla. “Visera” d’un capell o una gorra.

Vinar. Llaurar en sentir perpendicular als solcs ja llaurats.

Viró. Es sa cria d’una mosca. D’aquí aquelles moscotes gordes que volen en s’estiu i són mosques vironeres.

Vos. Tractament que es fa servir per parlar amb es majors, i ells el fan servir habitualment.

 

X

Xacota. Festa.

Xadampla. Aixada ample.

Xavar. Preparar. Per exemple “també xevem per partir”.

Xerric. Órgano sexual masculino.

Xereques. Figues seques, obertes i emparellades de dos en dos. Veure figues seques per més informació.

figues seques

Figues assecant-se al Sol.

Ximarrell. Roba o pedàs brut i vell, també xuruell.

Xindri. Sandía.

Xixarel·lo. Persona adolescent.

Xop. Remull.

Xubeca. Tenir son i peresa.

Xundruiar. Agitar.

Xuruells/xaruells. Roba o pedàs brut i vell, també ximarrell.

Xuruiana. Insecte petit que mossega.

Xutinar. Quan un infant menja, de sa mare o d’un biberó.

platja d'eivissa

Quines ganes de jeure aquí, veritat?

Recopilación de expresiones de Ibiza y Formentera

Gracias a Marilina Tur Tur, ofrecemos un buen listado de diferentes frases y expresiones de uso habitual en las islas de Eivissa i Formentera. Que ustedes las disfruten:

‘Anar de cumares’ és anar a una casa on hi ha hagut un naixement.

‘A es cap d’allà’: “al fin y al cabo”

‘Agafar un envet’. Acció impulsiva i incontrolable

‘A veny’. Fer venir bé una cosa.

‘Anar (ben) mudat o mudada’. Anar molt ben vestit.

‘Uis clucs’ Ulls tancats.

‘Com va? Com allò d’es moll’ : Sinònim de no anar ni bé ni malament.

‘Puny clos’ Puny tancat.

‘Estar/anar pudent’ Vol dir estar de mal humor.

‘Simateix empero bono…’

‘Fer filet’, una cosa que està una mica espanyada.

‘Quin giru’ o ‘quin devesei’ que voldria dir el mateix.

‘En Llapas i en Llepas varen fer un baúl, en Llapas ses tapas i em Llepas es cul!’

‘Beure al gallet’.

‘Fer bufec’. Quan una persona respira molt ràpit després de correr molt, per exemple.

‘Una figa per ser bona ha de tenir tres senyals, crivellada, sacaiona i menjada/bequetjada pes pardals’

‘Un tió no fa foc, dos tampoc, tres així així i quatre ja si.. ’

‘Fer salera !!’. No anar a classe.

Feixat i pota blanca: para echarle de comer a parte.

‘Aquest cotxe es un putriol o un pot’. Vol dir que és una tartana.

‘Me cagu amb ses fites!!’

‘Fotre pestes’. Anar pigant crits i cagant-se amb tot. Quan estas emprenyat.

‘Anar-se’n de currinxa!! ‘ Anar de festa.

‘Ple de nyacus i espellats’. Una cosa colpetjada i espellada, feta pols.

‘Caure garres avall’. Caure malament a n’algú.

‘Fotre una timbarrada!’ o ‘anar de morrus enterra’. Caure. ‘fotre un rebat’. ‘Fotre’s una mina’.

‘Vas rossegant ses garres’, es diu a l’estiu a una persona que no pot més.

‘Estar escafit’ Estar molt prim.

‘Fer malindros’. Gamberrades.

‘Anar xavat’. Estar bé.

‘Passar traqueri’, passar miseri.

‘Anar de palanca!’. Anar de festa, o millor dit sortir a lligar.

‘Amb aquest fred tens es morros capulats!!’

‘Fa un sol que bada pinyetes’

‘Ser mes eivissenc/a que ses garrobes’

‘Et fotre un tapamorrus’

‘Ets més curt que ses manigues d’un jupetí’

‘Lo que fa es mico, fa es perico’; amb la variant de na Neus Torres ‘ Lo que fa es mico, fa en Perico’ .

‘Pigar amb uns ESCURRETJONS’

‘Ves a rentar-te, a veure si et treus aquest tarquim…’

‘Foc a s’olla!!!!’

‘Anar gat’. Anar borratxo.

‘Anar tom tim barro’ ‘Dur un bon meulu’ ‘Anar per altes’

‘Aquinetes i allinetes’

‘Veniu aquinetes’

‘Vina asina!!’ es deia a Vila. Vina aquí.

‘Ah carai va dir en pep Blai’

‘Arrancada de cavall i aturada d´ase’

‘Me cagu en Santa Estaca i en ses Barandilles d’Austria’

‘Me cagun Santa Estaca i Santa Prusia!!!’

‘Me cagu amb es mistos’

‘Sirà possible … arredecony si neva!!!!’

‘Fer-se un bon sedoll’. Vol dir quedar redò. Fotres un fart.

Molta gent ‘Ja feis cadufus!’ Un caduf és un recipient que está a una sénia, pero en aquesta expressió fa referéncia a “chochear” en castellà.

‘Posar es cul a repairu’

‘Aquest es bo per calar en seba’.

‘Ja fas una nacsi..!’ . Vaja peça

‘A nyacar s’orella, que demà es dia (de batre) d’ordi!’. A dormir, que demà s’ha de treballar.

‘Sou de ses tallaruques del diable…!!!’

‘És de nits i vol ploure!!’. Per dir que mon volem anar d’un lloc. Altra gent diu ‘es fa tard i vol ploure’

‘Jugar-se unes messions’. Fer una aposta.

‘No hi ha ni es gat d’abordu’. No hi ha ningú.

‘Com alló des moll’ es diu quan sa cosa no va gaire bé.

‘Hem pensava hem cridaves’ quan per exemple parlant d’algu vols expresar que té molta tela.

‘Venc amb ses mans ventant’, quan vas de buit a una casa.

‘- Com us trobau? -com una estaca en segó!!’. Es a dir fotut.

‘Anar molt mes calent que un mart’ ‘Anar més fort que una maça de picar espart’

‘Arredefotrinat!!’

‘Un tribunal de vent’. És una expressió que fan servir pescadors i pagesos, per dir que fa molt de vent.

‘-Deu fasa que en salut mus turnem a vora -Deu fasa que tots ho puguem vora’

‘Deu fasa mus fasi tan de mal com por li tenim’. Expressió abans de fer-se un bon sedoll.

‘-Que anau verru? – Com un ferro!’ ‘Tot bec i orelles…’

‘Anau a pixar s’alga!!!’ (típic de Vila). En castelano, sería una expresión similar a “Vete a freír espárragos”.

‘Carai, quina colla mes pinxe. Això és un grup ben xaire!’ En castellano, equivale a “Vaya panda más molona”.

‘Xevar per anar a jeure’. `A pixar i jeure´. Preparar per anar-se’n a dormir.

‘Ferse sa clenxa’. Pentinar-se

 

 

Este pequeño diccionario de palabras y expresiones ibicencas termina aquí, pero hay tenemos una última recopilación que mostrar. A continuación, exponemos una lista de sinónimos de PEGAR… Tenim fama de ser molt verros!

Sinònims: Et fotre / et donaré:

– dos paparines!!

– mànec

– un arrap

– una batcollada

– una bleda

– una boldada

– un bolet

– una bofetada

– una bombada…

– una bona clotellada!

– una bona xereca!

– un calbot

– un capissó

– una castanya

– una ceba

– una cigala

– una cinglada

– una cleca,

– una clotellada

– un cop de puny que et trobaran llepant sa paret!!!

– un esclefit,

– una escorretjonada

– una esperdenyada

– una estrivancada

– un fart de màneg

– una galtada.

– una galleta!

– una garrotada.

– un jac de manec quet rompre mes custelles que no tens!!

– una llondra.

– una llosca.

– una llufa

– una massada

– un mastegot

– una manegada

– una mina que ribotaras tres dies!

– una nespla

– una neula

– una nyecla

– una nyora

– un palpamorrus!

– una paparra

– una paparina

– un pessic

– una pinya

– un pinyot

– un piperot

– una puntada de peu

– una punyada

– una rebleda

– un repic de bofetades

– un revés

– una sarmentada

– una sarmenya

– un secalló

– un seclet

– una serva

– un sipapo

– una siula

– un tapamorrus

– una tionada

– una trompada

– un xiflet

– un xipapo

– una xereca

Y se acabó…

Moltes gracis per llegir-nos! Si t’ha agradat aquesta recopil·lació i vols fer alguna aportació més, comenta-la a continuaciói l’afegirem: