Ibiza ha sido una isla que ha vivido de la agricultura, tradicionalmente una isla pobre y humilde. Años atrás la gente no solía tener libros, y el que lo tenía quizás tampoco sabía leerlos, ni tampoco existía radio, ni televisión, ni siquiera facebook…
En estas circunstancias era la imaginación o la necesidad la que se imponía en Ibiza, y la gente transmitía de forma oral historias con personajes inventados, o no, que han llegado hasta nuestros días. Estas historias, rondaies en ibicenco, recopiladas en su gran mayoría por Joan Castelló Guasch estaban protagonizadas por varios curiosos seres mitológicos que conforman la curiosa mitología de Ibiza. Se podrían parecer a unos pequeños duendes, pero con particularidades diferentes. Entre los principales personajes de la mitología de Ibiza destacan el fameliar y el barruguet, que merecen ser explicados detalladamente.
Pero además del fameliar y el barruguet, existen una serie de seres fantásticos en Ibiza que también vamos a conocer. Transcribimos algunos fragmentos de rondaies (cuentos de tradicional oral) en ibicenco, ya que ésta ha sido la manera original en la que se ha transmitido a lo largo de las décadas todo lo que sabemos hoy en día acerca de la mitología de Ibiza:
FOLLET
El follet no es un espíritu ni un ser personificado. Únicamente es un don, un poder, una, facultad. Se dice que quien tiene follet tenía la capacidad de poder volar, trasladarse de una casa a otra, invisible, en un abrir y cerrar de ojos. Por eso cuando un niño es muy inquieto solemos decir que tiene follet. En tono de humor se creía que los curas de Ibiza podían dar ese poder. Y, por otro lado, no faltaba quien vendía fórmulas “mágicas” de gatos negros, gallinas viejas, etc. Aunque existe una curiosa condición para quién tenía y quería usarlo: fer-se en coni, desnudo.
RONDALLA:
“En Pere de Balàfia era un home garrut que volia tenir follet. Eren poca gent a ca seua, la feina era molta i li quedava poc temps per anar a divertir-se. Un dia va vendre una porcelleta a una veieta, però passava el temps i no li acabava de pagar perquè no tenia sous. Com aquesta era molt espavilada i sabia que en Pere anava darrera el follet, li proposà un tracte: li explicaria que havia de fer per tenir-ne, a canvi de perdonar-li els sous. Com és natural, en Pere acceptà i aquella mateixa nit va fer el que li havia explicat. Per tenir follet s’havia de despullar i córrer pel carreró de ca seua sense que ningú el ves. Passaren més de deu nits i no hagué follet ni cosa semblant, i a més havia perdut els cinc duros de la porcelleta que li devia. Tot i això, en Pere ho seguí intentant.”
Aparte, existe un cruce entre los follets y los barruguets que salen a la noche y se ponen en las ropas de los niños pequeños. Por eso se cree que no se debe dejar la ropa tendida al caer la noche porque se instalan esta especie de follets y pone nerviosos a los niños, que lloran toda la noche. El remedio consistía en santiguar la ropa y pasarla por encima del fuego 3 veces o llevarla al cura que lo liberaría con alguna oración.
CRESPELLS
Los crespells son una especie de monstruos que habitan dentro de Sa cova des Crespells, en Buscastell, en el centro de Ibiza. Dentro viven los siete crespells de tamaño diminuto y uno grande. Tenían la piel arrugada llena de grandes verrugas. Los crespells no paraban de gruñir y echaban fuego por los ojos. Se solían contar estas historietas para que los niños no se alejasen de casa y se portaran bien.
CUQUES, LLEMBRES y LLONGANISSES
Son un tipo de gusanos que salían por la noche por encima de las paredes de piedra, o las feixes. Se relacionan con el alma de los difuntos.
En el caso de las llonganisses eran fosforescentes y no; por mucho que se os pase por la mente no son las de la charcutería ni proceden de Cala Llonga (llonga-nisses… chiste fácil)
GEGANT D´ES VEDRÀ
La historia de este gigante que vivía en la isla de Es Vedrà y al que le encantaban los pulpos se cuenta en esta rondalla:

Això eren dos germans que vivien a Eivissa que eren molt pobres, en Joan i en Toni. Un dia son pare es va posar malalt i no es curava amb cap remei casolà que li pogués preparar la seua dona. Varen haver d’anar a buscar la curandera del poble per veure si el podia curar, i els va dir que aquella malaltia només tenia remei amb un pegat de fonoll marí des Vedrà. Tothom sabia que a l’illa des Vedrà hi vivia un gegant molt dolent i no s’hi podia atracar ningú, però els dos germans agafarend’amagat el llaüt de son pare i es posaren a remar. Per desgràcia, el gegant de Es Vedrà els va enxampar.
Mentre aquest tenia retingut en Toni, en Joan havia d’anar a pescar i portar-li tots els pops que pogués. Si no ho feia així, es menjaria en Toni. Un dia que en Joan en va pescar molts, va fer la idea de posar un bogamarí dins cadascun. Com sempre, el gegant se’ls va menjar tots, però ben aviat li va agafar mal de panxa. Sentia tant de mal que se’n anà a dormir. Els germans aprofitaren aquesta estona per lligar-li els peus amb una corda, agafar el fonoll marí per preparar la medecina i fugir. Del gegant no se’n va saber res mai més, i el pare dels dos germans es va curar.
BRUJAS
Más de uno en Ibiza dirá que las ha visto, que existen, y que además tienen una en casa, pero no nos referimos a ésas, precisamente…
Las brujas de Ibiza, o bruixes, no viajan en una escoba ni son malas, según la mitología de la isla de Ibiza. Conocen todas las hierbas, flores y arbustos y son capaces de hacer hechizos. Aún se puede apreciar en muchas ventanas de casas payesas una cruz blanca pintada para proteger la entrada de las brujas y los malos espíritus.
Rondalla:
“Un home que vivia a s’illa d’Eivissa començà a sospitar que la seua dona era una bruixa perquè veia que moltes persones malaltes sortien de ca seua i l’anava a veure molta gent. Quan li preguntà si ho era, ella li va dir que només ajudava a aquelles persones, i que no investigués massa perquè valia més no saber-ho tot. Una nit la va veure posarse un ungüent, dir les paraules “baix fulla, baix fulla”, i començar a volar. Va quedar tant sorprès que va fer el mateix i quan va començar a volar, no va fer tant baix que va quedar esgarrinxat per tots els arbres i plantes que hi havia per on passava. Quan va trobar la dona, ja no podia més, estava desfet. -Mira que ho ets de
bambu!- li va dir la dona. Les paraules màgiques eren “dalt fulla, dalt fulla”, i ell ho havia dit al revés, per això s’havia fet tant de mal. La dona els va curar, i quan el seu marit va estar bo, ella va desaparèixer i no la va saber trobar mai més.”
HADAS
En la mitología de Ibiza también encontramos que existen pequeñas hadas capaces de travesuras como las de la siguiente rondalla:
“Hi havia una vegada dos germans a Eivissa: en Pep era ric i avar i l’altre, que es deia Joanet, era pobre i geperut. Un dia el germà geperut va baixar a Vila a vendre un cistelló de pebrassos. Hi havia tres fades que cantaven i no sabien com acabava la cançó, i en Joanet cantant molt fluixet va acabar-la. Les fades quedaren tant contentes que li canviaren els pebrassos per monedes d’or, i li llevaren el gep dient:
Per la fat i la fa,
que ma mare m’ha donat,
i ma germana m’ha encomanat,
que es gep s’hagi llevat!
Quan en Pep ho va saber, va voler fer el mateix i l’endemà se’n va anar a Vila a buscar-les amb un altre cistelló de pebrassos. Quan les va sentir cantar la cançó, les va interrompre amb un crit. Les fades varen quedar tant empipades que li posaren un gep i li ompliren el cistelló de sargantanes, dragons i cucs.”