Pebrassos, Restet, Podet i Pebrasser

En aquesta il·lustració no tenim ni una, ni dos, ni tres paraules eivissenques: fins a quatre paraules ben eivissenques en un mateix dibuix! És temps de pebrassos i a Eivissenquisme Il·lustrat ho celebrem amb un dibuix (encara que aquest dibuixant nomès sap trobar pixacans 🙂 )

A més, encara ens ha quedat espai per fer un petit homenatge a un dels videojocs que ens han ocupat bona parte de sa nostra joventut (i encara avui en dia ens lleva un parell d’horetes jugant amb amics).

Com ja hem dit, no som cap expert en pebrassos. Sincerament, no en tenc ni idea. Nomès sé fer una cosa: menjar-me’ls. Així que vull agraïr a en Juanito Funtané Junior per ses idees per fer aquesta il·lustració. Començam a parlar de ses nostres paraules?

Pebràs

És el nom que rep a les pitiüses uns bolets comestibles, molt apreciats pel seu sabor i per la textura agradable al paladar. El seu nom científic es Lactarius sanguifluus. A Mallorca se’l coneix com esclatasang i a Catalunya com rovelló. En castellà es coneix com rovellón o níscalo.

Restet

És el diminitiu de rest (el que en castellà se’l diu ristra). Antigament, moltes dones pageses anavem al Mercat amb un restet de pebrasos (conjunt de 4 o 5 pebrassos units per un fil o rama de cepell) per vendre.

Podet

És el ganivet que s’ha d’utilitzar per recollir pebrassos. Mai s’han d’arrencar directament del terra, ja que així es disminuixen les probabilitats de trobar-ne als anys següents. Alguns podets (també es coneixen com podanys) duen un petit raspall per llevar terra i fulles dels pebrassos. En castellà rep el nom de podón.

Pebrasser

Abundant en pebrassos. Es diu que un lloc on es troben molts de pebrassos és molt pebrasser.

Com pràcticament sempre, totes ses definicions són de s’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.